divendres, 23 d’agost de 2013

Sciencie Museum London, un viatge a la història del ferrocarril.

Les vacances d’estiu amb la família ens han dut aquest any a Londres, i vaig tenir l’oportunitat de visitar un dels museus més interessants des del meu punt de vista com a enginyer i aficionat al ferrocarril: el Science Museum.

Van ser gairebé dues hores en les que vaig poder viatjar a través de la història, les evolucions de la tecnologia, des de la revolució industrial fins els nostres dies.

Unes exposicions  impressionants, amb una col.lecció de maquinaria preservada i preparada per ensenyar a les noves generacions, amb un grau de descripció perfecte, que pot servir de suport als educadors tant de primer nivell d’ensenyament com per a nivells superiors.

Em centraré en aquest escrit, només a la part dedicada al ferrocarril. Estem al país bressol d’aquest mitjà de transport, i ens trobem en primer lloc a la gran sala dedicada a les maquines de vapor, una reproducció amb ample de 5 polzades de la màquina de Richard Trevithick. Es tracta d’un model estàtic, amb un accionament elèctric que permet veure en funcionament la seva distribució. Al costat una pantalla tàctil interactiva, ens presenta les etapes de funcionament i permet posar en marxa el model. Com sabreu, la màquina de Trevithick es pot considerar com la primera locomotora de vapor sobre carrils. Aquest enginyer gal·lès, la va construir al 1803 per la foneria de Penny-Darren, al Pais de Gal.les.
Trevithick va fer l’antecedent del nostre modelisme tripulat. Va fer una demostració a Londres, a Euston Square al 1808, en un tortell circular on la gent podia pujar per un txelí.



Dins la sala del fons de la planta baixa, dedicada als mitjans de transport, podem trobar tres locomotores originals.

La més coneguda, la Rocket de Stephenson, es tracta del model original que es va construir el 1829, encara que el seu estat no és com quan es va construir pel concurs de Rainhill, a uns sis kilòmetres de Manchester, on es va imposar a tres locomotores de vapor i una de cavalls. La locomotora va ser donada al museu al 1862 pel seu propietari, quan es trobava a punt de desguàs. El tender ja havia desaparegut i també hi falten moltes peces.


Encara que no es tracta de la locomotora més antiga, representa el disseny més òptim d’aquella època i es va fer servir com a model per la construcció els següents anys. Va introduir la caldera tubular i xemeneia, amb tracció forçada per l’escapament del vapor i mecanisme de distribució del vapor als cilindres per sistema d’excèntriques.

Trobem al seu costat la màquina preservada més antiga del món, la Puffing Billy. Aquesta locomotora va ser construïda al 1813 per William Hedley pel ferrocarril de les mines de carbó de Wylam. Aquesta locomotora va estar en servei fins al 1862, any en que va ser donada al museu pel propietari de Wylam Colliery.


Hedley va introduir novetats que van significar el desenvolupament de la locomotora de vapor i la seva extensió a les mines del nord-est  d’Anglaterra. George Stephenson, que vivia a la zona va aprofitar els seus conceptes per desenvolupar les seves locomotores.

El seu disseny consta de dos cilindres verticals, un a cada costat de la caldera, amb transmissió simple de biela i manivela als costats del bastidor, i que transmet el moviment a les rodes mitjançant rodes dentades.

Al seu disseny original la disposició d’eixos era de 5 rodes per banda (4+1) , inclòs el tender, posteriorment, un cop el disseny dels carrils va permetre augmentar la carrega per eix, es va modificar a 4 rodes per banda, (2+2) tal com es pot contemplar exposada.

La tercera locomotora que podem contemplar és la Colombine (nº 49 del Great Junction Railway, GJR, posteriorment nº 1868 del LNWR, London New Western Railway). Es tracta d’una locomotora 2-2-2 segons denominació anglesa (1-1-1 denominació francesa) , tipus Patentee de Stephenson, construïda al 1845. Es tracta d’una evolució del tipus Planet (2-2-0) oferint més estabilitat i més llargada de la caixa de foc.



Un altre locomotora coneguda d’aquest tipus és l’Adler d’Alemanya, construïda també per Stpehenson and Company.

I com a guinda final del pastis, podem contemplar reproduccions a escala, la majoria en ample de cinc polzades de locomotores de diverses èpoques.



Em va cridar l’atenció en especial la locomotora Alexandra, propietat del cap de circulació d’una de les antigues companyies, que la va fer construir al voltant del 1860, com veieu això del modelisme tripulat ja fa molts anys que es va iniciar a Anglaterra. També és força interessant una reproducció seccionada, amb el detall de la caldera i els cilindres, un model expressament demanat pel museu.



Si mai teniu l’oportunitat us ho recomano. També podeu fer un cop d’ull a la web del Museu, aquí us deixo l’enllaç a la part del ferrocarril:



Cap comentari:

Publica un comentari