Esposició Modelisme a Mirepoix

Els dies 22 i 23 d'agost es va celebrar a la població de Mirepoix, a l'Ariège (França) la 8ª fira de modelisme.

Aprofitant les vacances i la participació d'alguns membres de Via Oberta en escala IIm, ens vàrem acostar fins a Carcasona per fer una mica de turisme, i després veure la mostra.

Em va agradar força el circuit MOMI, l’amic Daniel ens va mostrar els detalls de cara a la construcció del nostre futur circuit a Cal Gavatx, que serà compatible amb els seus mòduls i ens permetrà participar amb ells si ens interessa.

També em va agradar força una maqueta molt ben decorada d’un aficionat de la regió de Bordeus, que em va explicar la seva tècnica de construcció de murs i parets, així com els ceps de la vinya.

Hi havia també la representació de Torelló amb els mòduls d’en Ramon Pont, amb un avançament del decorat de la zona del túnel del Calvari.

En escala N era interessant uns mòduls de la línia de Pau a Canfranc, amb l’estació internacional de Canfranc i el túnel de Somport inclosos.

L’associació local tenia la seva maqueta modular on vaig caçar la locomotora 1000 francesa del Midi.

Via Oberta va estar força representada com es pot veure a la foto amb els MOMI.

Adéu al tren de la franja vermella.

Desprès de 45 anys de circulació, el dia 26 de juliol del 2009, el Talgo III Miguel de Unamuno va fer el seu darrer viatge des de Bilbao a Barcelona.

Els darrers mesos l’he vist aturat a l’estació de Sants, un cop finalitzat el seu recorregut, a la mateixa via on espero el tren de rodalies cap a Granollers, preparat per dirigir-se cap a Sant Andreu, als tallers de manteniment. La seva mort ja estava anunciada, a l’espera de ser substituït pels Alvia de la serie 120.

Sempre m’ha agradat el seu disseny, amb la xapa ondulada i els rematxes, el seu color platejat amb la franja vermella, els seus panells indicadors lluminosos....

Encara que l’he vist molts cops nomes el vaig agafar dues vegades quan feia la mili per anar a Madrid.

És un tren al que tinc una estima especial, el meu germà, l’únic cas ferroviari professional conegut de la família, va ser mecànic en ruta durant un quants anys. Era especialista en motors diesel i es va encarregar del grup electrogen del furgó generador, el conegut “Manso”. He vist varis d’aquests furgons a diari a la platja de vies de Sant Andreu, amb la senyal del menyspreu, rovellant-se al sol, preludi del seu destí cap al desguàs.

Ara ja nomes el podrem veure circular per les nostres maquetes, per que coneixen el tarannà d’aquest país, és difícil que es conservi una composició per fer circulacions especials com a altres llocs.

Dels molts videos que he trobat a la xarxa, aqui en deixo un que m'ha agradat molt:

http://www.youtube.com/watch?v=19Dg00X5YXw

Un altre tren que passa als records...