22 de Març de 2010
A dos quarts de quatre de la tarda sortia de Sants puntualment amb l’Ave 03150 amb destinació Puerta de Atocha.
Un dia gris, els núvols semblen correr a mida que el Siemens va accelerant quan sortim de l’àrea metropolitana.
Inclino el seient, i em poso els auriculars, mentres miro per la finestra, que sembla una gran pantalla panoràmica on es van succeint els canvis del paisatge.
De mica en mica anem deixant l’enrenou d’infraestructures ferroviàries , autopistes i autovies del Baix Llobregat i en endinsem a les vinyes del Penedès.
La son s’apodera de mi, i em desperto quan estem al paisatge desèrtic dels Monegros, a l’Aragó. El tren és directe fins a Madrid, així que passem pel by-pass de Saragossa, ben aviat s’albiren a l’horitzó les siluetes dels molins generadors del municipi de La Muela.
Fa just una setmana que vaig fer aquest trajecte amb cotxe, de copilot, així que vaig comparant les diferencies entre els dos mitjans de transport, en menys d’una hora i mitja ja enfilem en direcció cap a Calatayud.
Travessem viaductes i túnels, de vegades al costat de la línia d’ample ibèric, on avancem els combois convencionals amb una exhalació. Sense adonar-nos ja estem al corredor de l’Henares, deixem enrera els camps de la meseta de Guadalajara i en endinsem dins de polígons industrials.
Augmenten els nusos viaris, senyal inequívoca de que ens acostem a Madrid, al fons la silueta de la gran ciutat, amb el seus gratacels, el “pirulí “de TVE... El tren disminueix la seva velocitat, al costat grans feixos de vies, ens acostem a les instal•lacions de manteniment, on dormen composicions senceres de trens d’alta velocitat, Siemens, “Anecs” i Avants, com si d’una gran maqueta es tractés.
Ens aturem a pocs quilòmetres abans d’arribar a Atocha, el tren arriba abans de l’horari previst. Són les sis de la tarda, al cap de cinc minuts ens passa pel costat la composició en direcció a Barcelona, ja tenim via lliure i el comboi es posa en marxa per arribar a Madrid a l’horari previst.
Tinc gairebé tres quarts d’hora fins la sortida de l’Avant cap a Toledo. Aprofito per estirar les cames i visito l’antiga estació d’Atocha, enguany convertida en zona comercial amb jardí interior, tot molt maco, em pregunto perquè no es va conservar per l’arribada dels trens. Vell edifici, amb estructura metàl•lica i parets de maons, m’imagino l’època dels seu esplendor, plena de locomotores de vapor i cotxes de viatgers, les andanes plenes amb els mossos d’equipatges carregats de maletes, just on ara seuen uns jubilats fent petar la xerrada.
Em torno cap a l’andana, a la “zona d’embarcament”, quina mania d’agafar termes de l’aviació, quan el lèxic ferroviari és molt extens i molt més antic.
A l’andana ens espera un Siemens S-104. Aquest trens van entrar en servei des de l’inauguració de la línia en ample UIC el 15 de Novembre de 2005. Operat per Media Distancia, el trajecte es fa en 30 minuts. El tren s’omple ràpidament, hi han alguns turistes, però la majoria de gent retorna de la feina o de fer gestions a Madrid.
Una línia que mou més de 1.200.000 viatgers a l’any, amb la possibilitat d’agafar abonaments. Penso en els meus companys de Girona de la feina, si poguessin disposar d’aquest servei per venir cada dia a Barcelona... em sembla que encara hauran d’esperar uns anys més...
Arribo a Toledo, amb la seva estació d’estil neomudejar, s’ha acabat el temps d’esbarjo, agafo un taxi cap a l’hotel on comencen tres llargs dies de reunions.