Flåmsbana, el tren de Flåm
Dimarts, 23 de juny, després de dormir a l’encantador poble de Skjolden, tornem a agafar el autocar en direcció al fiord més llarg de Noruega, el Sognefjord (mal traduït com Fiord dels Somnis, quan en realitat és el fiord de Sogn, que és el nom del comptat on es troba). Té una llargada de 206 km i una profunditat màxima de 1.308 metres.
A Kaupanger prenem el ferry que ens transporta un bon tros pel fiord, després de dues hores de travessa, desembarquem a Gudvangen i ens dirigim cap a la població de Flåm, a la punta del fiord de Aurland, una de les branques del fiord de Sogn. Per arribar-hi ens endinsem en un túnel que travessa la muntanya, a la sortida de la boca del túnel, vista panoràmica de l’estació de Flåm i el moll on es troba un dels creuers enormes que aquests dies recorren la costa i en el que desembarquen milers de turistes.
El tren de Flåm (pronuncieu Flom), és el ferrocarril nord-europeu d’ample UIC amb la pendent mitjana més forta, 55 mil·lèsimes de màxima en un 80% del recorregut, amb tracció d’adherència. El radi de corba mínim és de 130 metres i venç un desnivell de 863,2 metres en 20,2 km de recorregut, entre les estacions de Flåm a 2 metres sobre el nivell del mar i de Myrdal a 866 metres d’altitud.
Arribada a Myrdal
El recorregut té 20 túnels i un viaducte. En el darrer tram del recorregut, hi han dos túnels helicoidals per tal de vèncer el fort desnivell.
El tren creua la vall i el riu tres cops sense fer ús de viaductes. En lloc de construir viaductes, els enginyers van guiar el riu per túnels a traves de les muntanyes, per sota de les vies del tren. El riu s’endinsa dins de la muntanya, i abans de que el tren entri al túnel numero 20, el darrer del trajecte, veiem la cascada de Rjoandefossen, amb un salt de 140 metres de caiguda vertical.
El ferrocarril es va dissenyar per tal de donar la comunicació més curta i econòmica des de la regió de Sogn cap a la Noruega oriental, tot aprofitant l’existència del ferrocarril de Bergen a Oslo, que s’atura a Myrdal.
Les obres de col·locació de la via varen començar a Myrdal a l’estiu de 1936 i varen arribar a Flåm a la primavera de 1940. Els treballs d’electrificació, la construcció de túnels de protecció anti-allaus i les instal·lacions dels molls de Flåm van continuar algun temps més. Finalment el dia 1 d’Agost de 1940 la NSB va comunicar l’obertura del trànsit temporal de bens urgents i de càrrega. El país es trobava en guerra i no eren moments de celebracions.
El primer tren que va arribar era de vapor, traccionat per una petita locomotora tipus NSB 25a . El temps del viatge era de 65 minuts de baixada i de 80 minuts de pujada.
Avui dia s’encarreguen de la tracció les locomotores elèctriques tipus EL 17, fabricades per Henschel entre els anys 1981 a 1987. Els combois duen dues locomotores, una a cada costat del tren amb composicions de 5 o 6 cotxes segons la necessitat, que faciliten les operacions de canvi de sentit. El temps de trajecte és de 55 minuts.
Locomotora tipus EL 17 a Flåm
El tren normalment s’atura a
Kjosfossen, on els turistes poden baixar del tren per gaudir la vista de la cascada del mateix nom. El recorregut és de via doble només des de
Flåm fins a l’estació de Berekvam, on es realitza el creuament de trens ascendents i descendents. Hi ha un total d' onze estacions, encara que moltes són discrecionals per l'ús dels habitants de la zona o per turistes que es dirigeixen a les casetes
hyter (refugis).
Durant el trajecte podem veure panoràmiques precioses de la vall i el riu, amb uns verds exuberants i amb cascades i salts d’aigua per tot arreu
El tren va estar amenaçat de tancament, però l’arribada del turisme va ser la seva salvació, i avui dia transporta més de 400.000 viatgers a l’any.
Hem tingut la sort de poder fer el viatge d’anada i tornada, per que el nostre autocar ens esperava al punt de partida. Llàstima de no tenir temps de visitar el petit museu que es troba a l’estació de Flåm. Inconvenients dels viatges organitzats !
continuarà
.jpg)
Tot just fa vint-i-cinc anys, em vaig traslladar de Barcelona, al poble de Montmeló, al iniciar la meva vida d’home casat.
.jpg)
