divendres, 1 de novembre del 2013

Estació de Gallicant

Avui us presento la decoració de l’estació de la nova maqueta que estem construint a Via Oberta. Com no podem fer masses despeses, aprofitem els edificis que tenim, la majoria provinent de donacions.


Teníem un edifici dels clàssics fet amb maons, que no desentona massa amb l’ambient de la maqueta, que volem recordi els indrets de la línia del Nord, al seu pas pel Vallès Oriental en direcció a Vic.

Vaig pensar que amb una mica de pintura, per treure la imatge de plàstic, i una decoració similar a la realitat, podríem millorar el seu aspecte. D’aquesta manera pot donar servei a la població que en Quim Duran i en Josep Tordera estan hàbilment recreant les darreres setmanes.

Així que he agafat els pinzells, les pintures acríliques i mans a la obra. He començat per la pintura de la teulada, que era de color gris gens real. Per fer –ho , primer pintura negre a tota la superfície. Desprès un cop sec, amb pinzellades de color marró imitant el fang de les teules. Un cop seca la capa, aplicació de tintes marró i posteriorment verd, per imitar el verdet d’humitat que es pot apreciar a qualsevol teulada real.
 
Un cop finalitzada la teulada, he hagut de fer color vermellós per finalitzar la xemeneia, que també era de plàstic gris. I me he anat animant, he continuat amb les façanes de maons, encara que el plàstic ja era semblant, he volgut evitar l’aspecte de joguina. Finalitzat amb tinta negra per fer efecte de brutícia.

També he pintat de gris les andanes, llambordes i murs de l’edifici, un cop sec, tinta negra i pinzell sec per donar llum a les arestes.

La marquesina i el cobert per bicicletes l’he pintat amb pintura metal·litzada, també embrutat amb tintes.

Per acabar, el toc de gràcia, rètols de l’estació, amb les rajoles típiques de la línia, els cartells vermells amb els logos de Renfe i Rodalies. També m’he permès un petit anacronisme, els anuncis de Polil i Norit dels anys seixanta. Tot dibuixat amb Autocad i imprès a la impressora de casa.

Al no reproduir exactament cap edifici de la línia, he optat per donar-li un nom imaginari. Sempre m’ha agradat el toponímic del barri de La Garriga que és més a prop del Figaró, Gallicant. M’agraden els seus ponts i el meandre del Congost del camí per arribar-hi. Espero que també us agradi.

Ja tinc ganes de que arribi demà per presentar-ho al seu lloc a la maqueta!