Retorn als 70 (2)

Desprès d’uns quants mesos de treballs de restauració, per fi els trens ja circulen per la maqueta “Baulenas” a la masia de Cal Gavatx.

Ahir dissabte vàrem enllestir el cablejat refet de la instal·lació elèctrica i els artistes del pinzell i el floc donaven els últims retocs a la decoració.

Encara falten alguns detalls, enllestir la il·luminació i presses de corrent, retocs de pintura i per fi posar-hi una protecció de metacrilat, però aquest matí no hem tingut espera i hem engegat dues veteranes composicions d’en Pau. Encara he hagut d’introduir-me als baixos de la maqueta per passar-hi dos fils d’alimentació de les aturades de dos semàfors, al final ho hem aconseguit, tres trens circulant a l’hora sota supervisió manual.

No hem pogut refer l’automatisme, massa complicat per reproduir amb la tecnologia dels 70 amb unes vies que ja no es troben en bon estat, hem agut de substituir alguns desviaments amb d’altres de la mateixa època, procedents d’altres donacions. Per acabar-ho d’adobar, uns brètols ens van llançar pedres per la finestra i es van dedicar a destrossar l’edifici de l’estació i la catenària. Vàrem canviar el pals i part de la catenària malmesa, pero ens ha estat impossible de refer l’estació, feta amb cartró i tablex, així que l’hem substituït per un altre d’ambient germànic que lliga més amb el resta de la decoració, procedent de l’antiga maqueta del nostre amic Lluís.

Mai he estat partidari de la “Marka”, però haig de reconèixer que és un goig veure funcionar material de fa 40 anys, al que només ha calgut neteja i una mica d’oli per tornar a la vida.

Ens hem anat engrescant i al final s’ha posat resina al llac, s’han plantat i repintat el arbres, s’ha afegit balast i floc que ha fet pujar el color perdut al llarg dels anys.

Crec que el resultat compensa les hores de feina, només els comentaris de dos visitants d’aquest matí ja paguen l’esforç.

Per altre banda, he gaudit de la companyia i bones estones amb els companys de Via Oberta durant tots aquests dissabtes al matí que ens retrobem per fer feina sana i que ens fa oblidar els problemes de la setmana.

Un agraïment a tots els companys de Via Oberta i en especial a en Joaquim Duran “Van Gogh” i Pau Pallàs “el Marklinero”, sense ells aquest treball no hagués estat possible.

Euro Cargo Rail a Granollers Centre

Ja fa uns quants mesos que veia unes locomotores verdes de lluny a l’estació de Granollers Centre. Al principi, pensava que es tractaria d’alguna loco d’Adif de treballs a les vies.

Després, em va sobtar el trobar alguns de matins, vagons dobles porta-contenidors buits amb matricula de la DB, estacionats a la via del apartador de mercaderies.

També m'havia semblat veure aquesta composició pels voltants de Breda.

La curiositat em va fer investigar una mica i la setmana passada vaig veure per fi la loco, esperant la senyal de sortida amb una composició de portacontenidors. Es tracta de la locomotora diesel Vossloh Euro 4000 (matriculada com sèrie 335) de la companyia Euro Cargo Rail.

Euro Cargo Rail és una companyia que enguany pertany al grup DBSR (Deutsche Bahn Schenker Rail), empresa que també participa en Transfesa, principal propietari privat espanyol de vagons.
ECR opera a Espanya des de el 2008, llavors com a sucursal de l’operadora ferroviària britànica EWS –English, Welsh & Scottisch Railway, i es va convertir en la primera operadora estrangera a l’estat espanyol. EWS va estar comprada per DBSR i a l’actualitat opera un servei internacional de transports de producte fresc en contenidors refrigerats des de Espanya al Regne Unit.

Dimecres passat vaig enxampar aquesta composició aturada a les 6:30 del matí a Granollers, esperant via lliure, i vaig poder captar l’instantània del vagó de 90 peus amb contenidor refrigerat. La foto de la loco no em va sortir bé amb el móbil amb el contrallum de la sortida de sol. Ja en tindré més ocasions.

El tren surt de Silla (València) i s’atura a Portbou, on els contenidors són transvasats a un altre composició d’ample UIC, on es dirigeix cap al Eurotunel, via Toulouse i Paris, arribant a la terminal de Dagenham en menys de 60 hores de la seva sortida de Silla. El comboi carrega un total de 30 contenidors amb una capacitat de càrrega de 1400 tones.

Això suposa un gran benefici pel medi ambient, ja que el tren emet 4 vegades menys CO2 que el mateix trajecte per camió.

Esperem que algun cop es prengui la decisió de la conversió de l’eix mediterrani a l’ample UIC i s’obrin les mateixes oportunitats de la resta del països de la UE, que bona falta li fa a la nostra economia.

Mentre això arriba, em conformo a veure circular els meus propis vagons de contenidors per l’estació de Granollers Centre...

...de la maqueta de Cal Gavatx, ample UIC a escala HO, somiar és gratis !

Obres i més obres

Si agafeu la línia de Portbou a Barcelona, us adonareu de la profunda metamorfosi d’aquest tram veterà.

Els meus desplaçaments diaris de Granollers a Barcelona, em permeten seguir les evolucions dels treballs i prendre algunes fotos des de la finestra del tren.

Des de dilluns d’aquesta setmana els combois ja passen desviats pel nou tram provisional a la zona de la Sagrera. A Sant Andreu Comtal, es treballa en els fonaments de la nova estació, tot preparant el pas de la línia d’alta velocitat. Al costat dels tallers de Renfe i Talgo les noves explanacions esperen la col·locació de la via.

Al costat del riu, a Montcada segueixen injectant formigó. Si no ho tinc mal entès per aquí s’ha de soterrar el recorregut amb tuneladora.

Al arribar a Mollet, els “scalextrics” de formigó armat i bigues prefabricades per l’enllaç de la via de Cerdanyola amb el tram d’alta velocitat i la via de Portbou es retallen al contrallum de la posta de sol.

A Montmeló, un tren carriler espera al desviament provisional que ens farà passar per dins del túnel de formigó destinat al AVE. Muntanyes de noves travesses de formigó d’ample ibèric esperen el seu torn sota la mirada dels obrers. I pensar que tot això haurà de ser desmuntat un altre cop per culpa del maleït ample de via...

Més endavant el nou pont de formigó sobre el Congost ja està llest per rebre la capa de balast i ben aviat hi passarem per sobre. Ja cap al Polígon de Montornès, els pals de la catenària d’alta velocitat ja hi son a punt, just a la sortida del túnel que empalmarà amb el nou pont sota el turó de Les Tres Creus.

Tot això fa que els trens hagin de reduir la velocitat a molts trams, la proximitat de persones treballant, grues, vies provisionals, corbes i contra-corbes obliguen.

Entre Sants i Granollers no queda cap possibilitat d’avançament en via desviada, el recorregut s’ha convertit en una línia de metro, per la que tenen de passar trens de rodalies, trens de mitja distància, mercants i els pocs trens de llarga distància supervivents...

Molts dies el recorregut entre Sants i Granollers s’acosta a l’hora de duració. Paciència, esperem que sigui per millorar, que ja ens toca.