Per les terres del Canfranero

La primera etapa del nostre viatge cap a les Valls de Hecho, Ansó i Roncal ens va acostar a les terres del prepirineu d’Osca. Després de la visita al castell de Loarre, ens vàrem dirigir cap a Ayerbe per fer parada d’avituallament. Casualment la carretera ens va dur just al davant de l’estació, i just al costat un restaurant, així que un cop finalitzat el dinar vaig aprofitat per fer un tomb per les instal•lacions ferroviàries.

Les quatre de la tarda, un sol que picava, presagi del canvi de temps que estava a punt d’arribar. Amb el meu fill Toni i el meu veí Carlos, fill de ferroviari i antic aprenent de la Maquinista ens dediquem a buscar relíquies.

L’estació és en obres. Acaben de fer les andanes noves, les antigues marquesines metàl•liques esperen la col•locació de les noves cobertes. Nous cartells amb la retolació verd i gris d’Adif conviuen amb el vell rellotge i els antics fanals de plat, d’aquests que reprodueix el sr. Josep per la maqueta H0.

L’anacronisme és total, els vells dipòsits i la grua d’aigua, la bàscula i el gàlib junt al moll de mercaderies resisteixen el pas del temps. Al costat una pila de carrils amb travesses de formigó i caixes de tirafons de fixacions per estrenar.

No cal dir que no hi ha personal a l’estació. El conegut cartell d’avis de que els bitllets es compren al mateix tren. Al costat de la porta del despatx de circulació trobem els antics comandaments de les agulles i senyals d’entrada, amb les claus posades !! Vàrem tenir la temptació d’agafar-les, però ens ho vàrem repensar.

Sensacions d’un salt al passat, imaginant el temps daurat d’aquest tren, amb el moll ple de moviment, les locomotores de vapor fent l’aiguada, el guardabarreres atent a la seva “casilla” mentre el cap d’estació dona la sortida en direcció Jaca.

Abandonem l’estació i agafem els cotxes, encara seguim un quants quilometres al costat de la línia, ens aturem a la zona dels Mallos de Riglos, espectaculars formacions rocoses molt conegudes pels amants de l’escalada. A sota el Canfranero segueix la seva lluita contra la muntanya, amb terraplens, viaductes i túnels.

La carretera s’endinsa a les gorges del riu Gállego i ens acomiadem del ferrocarril. Fins un altre !

Records del Irati

El mal temps ens ha obligat avui a canviar els plans i posposar l’excursió a la Selva de Irati. Hem aprofitat per visitar la Foz de Lumbier, magnífic recó natural de les gorgues del riu Salazar que podem visitar enguany a peu o en BTT gràcies a l’aprofitament de l’antiga plataforma del tren de via estreta Pamplona-Sangüesa, conegut popularment com “El Irati”.

Només els postes de formigó i els dos túnels on es poden veure encara les fixacions de la catenària en permeten imaginar el que va ser al seu dia. Inaugurat el 1911 prestà servei fins al 1955.

Aquest ferrocarril de via mètrica va néixer amb l’ intenció de portar la fusta que duien els raiers del Pirineu navarrès pel riu Irati que es carregava a Aoiz, però ben aviat es va modificar el seu recorregut afegint un ramal fins a Lumbier i Sangüesa.

El tren feia un servei tramvia dins de Pamplona, pel ramal de Aoiz només serveis de mercaderies i la resta del trajecte el de un tren tramvia similar als nostres carrilets del Llobregat.

El tren va ser força avançat als seus inicis, electrificat de bones a primeres, amb automotors fabricats per Carde y Escoriaza de Saragossa. Malgrat els ajuts de la Diputació, va haver de ser clausurat per les seves pèrdues.

Un breu recordatori al taulell d’informació de la Foz, en anglès i en francès ! (no en castellà ni en euskera, com la resta d’informació) assabenta al visitant de la seva existència, sort de la foto, perquè si no els pobres aficionats locals que no siguin poliglotes ho tenen malament...

Bona nit des de Aribe, esperem que demà tinguem més sort amb el temps.

Adéu a l’Estació de Montmeló

Després de 156 anys de donar servei, divendres 30 de juliol, víctima dels soterraments de formigó de l’alta velocitat, l’antiga estació de Montmeló va funcionar per darrera vegada.

En la meva condició de ex-montmeloní (vaig viure del 1984 al 1993) sento particularment aquest fet. Conec be el vell edifici unificat de la companyia, recordo particularment un antic banc de fusta amb les inicials de MZA a la sala d’espera, just al davant de la finestreta de venda de bitllets. Moltes hores acumulades d’espera a les seves andanes per anar o tornar a Barcelona. Molt abans dels torns automàtics, quan encara hi havia cap d’estació i el moll de mercaderies encara era en peu.

Segons els gurus del nou desenvolupament, això es una fita històrica per la localitat, ja que amb aquesta obra s’elimina la barrera creada pel ferrocarril, i el trens deixaran de circular en superfície pel nucli urbà.

Pot ser obliden el que va significar el pas de la línia Barcelona-Granollers al 1854 per aquesta petita localitat vallesana. L’oportunitat de comunicació amb Barcelona, que va obrir les portes als estiuejants i als excursionistes, l’arribada i expedició de mercaderies locals, com els materials de la desapareguda fàbrica Cucurny, instal·lada just al davant de l’estació, i més tard als anys setanta que va convertir la població en ciutat dormitori per la facilitat de comunicació amb Barcelona i la seva rodalia.

L’arribada del ferrocarril ha estat sempre motiu de desenvolupament i dinamisme per a les contrades que travessa. I Montmeló no ha estat l’excepció. Perquè llevat el nucli antic de l’església de Santa Maria, tot el que hi ha a la banda del riu es posterior al ferrocarril. I comunicat amb un pont d’obra de fàbrica ben conegut per la població, desaparegut amb l’inici de les obres del calaix de formigó.

Pero ves per on, el pas de l’autopista es veu que no ha fracturat mai la població, pot continuar sense soterrament. Això si, amaguem el tren de la vista del nostres infants, ja ben aviat no quedarà rastre del seu pas per Montmeló, haurem de recórrer a la memòria d’aquells, que a la seva infantesa passaven l’estona veient les maniobres de classificació, i coneixien les locomotores pel seu xiulet.

Ara ens esperen uns quants mesos amb estació provisional, desviament pel nou calaix de formigó per on circularà el tren d’ample UIC mentre es construeix el nou pont , el nou calaix d’ample ibèric i la nova estació soterrada.

Ara soc de vacances i durant tres setmanes no agafaré el tren. Continuarem al setembre.

Adjunto link del video a You Tube del Desi1994 amb el darrer dia de circulacions:

http://www.youtube.com/v/0diXGSEf0pk&hl=es_ES&fs=1