Una 1605 MZA en H0

La pluja d’aquests dies de Pasqua, m’ha fet cancel•lar les excursions previstes. Però tot té el seu costat positiu, m’he dedicat a fer una mica de modelisme.

Ja fa temps que tenia una antiga Ibertren dels anys 80, li vaig comprar a l’amic Fausto ja fa uns quants anys. Tenia un pinyó trencat que vaig poder substituir amb un recanvi trobat a Massades pel Santi.

El model de Ibertren pretenia ser la “Samper de Calanda”, una 242T construïda per la Maquinista Terrestre y Marítima al 1957, amb el nº de fabrica 721, destinada al INI pel ferrocarril Andorra-Escatrón. Ibertren va aprofitar la similitud a les 1600 per fer aquest model, modificant només la carbonera pel dipòsit de fuel i afegint les pantalles aixeca-fums. De fet la locomotora original es va fer partint del disseny de la sèrie 1600, adaptada per cremar fuel-oil i amb una pressió de timbrat de caldera de 16kg/cm2 com la Confederació.

Ibertren no va modificar dels motlles d’injecció les numeracions de bastidor i  de topera, que són els mateixos de la versió Renfe de la 1600, i per tant no representaven l’original.

Havia pensat feia uns any a modificar el model per reproduir les 242T del Transpirinenc, però al sortir al mercat la reproducció de la nova Ibertren, amb una qualitat i detalls acurats, i amb una motorització i transmissió moderna i precisa, el projecte va quedar oblidat.

abans

L’amic Josep Bancells em va regalar fa unes quantes setmanes un kit de millora que va distribuir Mabar ja fa una pila d’anys, amb toperes, plaques de fàbrica i sostre fotogravats, detalls en fossa de llautó fets pel Josep: injectors, xemeneia, escales, fanals, xiulet i aixetes. Així que em vaig decidir per fer la versió original de MZA, ja que també disposo d’un altre 1600 Ibertren antiga en versió Renfe.

Molta feina amb el Dremel, eliminació del dipòsit de fuel, tall del sostre i xemeneia de plàstic original i desmuntatge dels passamans d’acer cromat sobredimensionats originals.

Vaig obrir les finestres laterals, tapades amb la reproducció de Ibertren.

Avui he hagut de parar per falta de material: corda de piano per fer els passamans i les baranes de la carbonera.

Malgrat això l’aspecte és ja gairebé el final. L’he pintat tota negra com eren a l’època de MZA, només els detalls daurats de la numeració, marcs de finestres i  plaques de fàbrica.

No faré res amb la transmissió. La motorització original és molt dolenta, les bieles sobredimensionades i les rodes més petites del que els hi pertocaria si es respectés l’escala. No val la pena existint el nou model de Ibertren. Es tracta més d’un  model per vitrina que per fer-lo funcionar.

Ara bé el resultat no és dolent, la locomotora té l’aire de l’original. I ara tinc tres versions de les 242T: les primeres  del Transpirinenc, del 1923, les 1600 de MZA, del 1924 i la versió Renfe 242.

després