Per les terres del Canfranero

La primera etapa del nostre viatge cap a les Valls de Hecho, Ansó i Roncal ens va acostar a les terres del prepirineu d’Osca. Després de la visita al castell de Loarre, ens vàrem dirigir cap a Ayerbe per fer parada d’avituallament. Casualment la carretera ens va dur just al davant de l’estació, i just al costat un restaurant, així que un cop finalitzat el dinar vaig aprofitat per fer un tomb per les instal•lacions ferroviàries.

Les quatre de la tarda, un sol que picava, presagi del canvi de temps que estava a punt d’arribar. Amb el meu fill Toni i el meu veí Carlos, fill de ferroviari i antic aprenent de la Maquinista ens dediquem a buscar relíquies.

L’estació és en obres. Acaben de fer les andanes noves, les antigues marquesines metàl•liques esperen la col•locació de les noves cobertes. Nous cartells amb la retolació verd i gris d’Adif conviuen amb el vell rellotge i els antics fanals de plat, d’aquests que reprodueix el sr. Josep per la maqueta H0.

L’anacronisme és total, els vells dipòsits i la grua d’aigua, la bàscula i el gàlib junt al moll de mercaderies resisteixen el pas del temps. Al costat una pila de carrils amb travesses de formigó i caixes de tirafons de fixacions per estrenar.

No cal dir que no hi ha personal a l’estació. El conegut cartell d’avis de que els bitllets es compren al mateix tren. Al costat de la porta del despatx de circulació trobem els antics comandaments de les agulles i senyals d’entrada, amb les claus posades !! Vàrem tenir la temptació d’agafar-les, però ens ho vàrem repensar.

Sensacions d’un salt al passat, imaginant el temps daurat d’aquest tren, amb el moll ple de moviment, les locomotores de vapor fent l’aiguada, el guardabarreres atent a la seva “casilla” mentre el cap d’estació dona la sortida en direcció Jaca.

Abandonem l’estació i agafem els cotxes, encara seguim un quants quilometres al costat de la línia, ens aturem a la zona dels Mallos de Riglos, espectaculars formacions rocoses molt conegudes pels amants de l’escalada. A sota el Canfranero segueix la seva lluita contra la muntanya, amb terraplens, viaductes i túnels.

La carretera s’endinsa a les gorges del riu Gállego i ens acomiadem del ferrocarril. Fins un altre !