dimecres, 4 d’agost de 2010

Adéu a l’Estació de Montmeló

Després de 156 anys de donar servei, divendres 30 de juliol, víctima dels soterraments de formigó de l’alta velocitat, l’antiga estació de Montmeló va funcionar per darrera vegada.

En la meva condició de ex-montmeloní (vaig viure del 1984 al 1993) sento particularment aquest fet. Conec be el vell edifici unificat de la companyia, recordo particularment un antic banc de fusta amb les inicials de MZA a la sala d’espera, just al davant de la finestreta de venda de bitllets. Moltes hores acumulades d’espera a les seves andanes per anar o tornar a Barcelona. Molt abans dels torns automàtics, quan encara hi havia cap d’estació i el moll de mercaderies encara era en peu.

Segons els gurus del nou desenvolupament, això es una fita històrica per la localitat, ja que amb aquesta obra s’elimina la barrera creada pel ferrocarril, i el trens deixaran de circular en superfície pel nucli urbà.

Pot ser obliden el que va significar el pas de la línia Barcelona-Granollers al 1854 per aquesta petita localitat vallesana. L’oportunitat de comunicació amb Barcelona, que va obrir les portes als estiuejants i als excursionistes, l’arribada i expedició de mercaderies locals, com els materials de la desapareguda fàbrica Cucurny, instal·lada just al davant de l’estació, i més tard als anys setanta que va convertir la població en ciutat dormitori per la facilitat de comunicació amb Barcelona i la seva rodalia.

L’arribada del ferrocarril ha estat sempre motiu de desenvolupament i dinamisme per a les contrades que travessa. I Montmeló no ha estat l’excepció. Perquè llevat el nucli antic de l’església de Santa Maria, tot el que hi ha a la banda del riu es posterior al ferrocarril. I comunicat amb un pont d’obra de fàbrica ben conegut per la població, desaparegut amb l’inici de les obres del calaix de formigó.

Pero ves per on, el pas de l’autopista es veu que no ha fracturat mai la població, pot continuar sense soterrament. Això si, amaguem el tren de la vista del nostres infants, ja ben aviat no quedarà rastre del seu pas per Montmeló, haurem de recórrer a la memòria d’aquells, que a la seva infantesa passaven l’estona veient les maniobres de classificació, i coneixien les locomotores pel seu xiulet.

Ara ens esperen uns quants mesos amb estació provisional, desviament pel nou calaix de formigó per on circularà el tren d’ample UIC mentre es construeix el nou pont , el nou calaix d’ample ibèric i la nova estació soterrada.

Ara soc de vacances i durant tres setmanes no agafaré el tren. Continuarem al setembre.

Adjunto link del video a You Tube del Desi1994 amb el darrer dia de circulacions:

http://www.youtube.com/v/0diXGSEf0pk&hl=es_ES&fs=1

2 comentaris:

  1. Fantàstic relat d'un Montmeloní que estima el ferrocarril...

    ResponElimina
  2. Et comprenc perfectament, a Sabadell fa mes de 25 anys que va passar el mateix, en aquests moments si preguntes quantes estacions tenia Sabadell, la Joventut no en te ni idea, això si va queda en peus l’estació principal gràcies a uns quants aficionats ( entre ells Jo) però desprès la varen adaptar per estació d’autobusos i part d’una associació, dons si preguntes a la majoria dels membres de l’associació tampoc saben que per allà passava el tren.
    Això si l’autopista, l’avinguda que passa per on hi havien les vies no molesta, progrés
    Joan

    ResponElimina