dissabte, 30 d’octubre de 2010

Tempus fugit

Lo temps és breu.

Tot repassant el meu arxiu fotogràfic he retrobat unes imatges preses a València Nord, al 2002.
Sembla que fos ahir, però les coses han canviat força en gairebé nou anys.

Una 252 "taxi" amb una composició Talgo pendular en decoració blanca i blava espera a l’andana l'hora de la seva sortida, mentre jo espero l’arribada de l’Euromed de la sèrie S-101 que m’ha de dur de retorn a Barcelona.

Les fotos les prenc amb una Mavica de Sony, amb disquettes de 1,44Mb i amb una resolució de 640x480, quan encara no es parlava de megapixels.

En trobem en plena eufòria econòmica i l’expansió de l’empresa on treballo m'ha dut a fer adquisicions d’inversions industrials amb un fabricant de motlles valencià.
Al logo de la nostra associació ferroviària fa pocs anys que vàrem posar la imatge de l’Euromed, tot un símbol de modernitat, ja que vàren coincidir, més o menys, les dates de la seva inauguració amb la fundació de l’entitat.

Imatges que ja han esdevingut història, les 252 enguany amb el color blanc i lila “pantone” de Renfe Operadora, s’amunteguen a la platja de vies de Sant Andreu Comtal, sense gairebé composicions clàssiques per arrossegar, ja desaparegudes les composicions Arco amb cotxes a València.
Els sis Euromeds S-101 ja fa temps que han deixat pas a les composicions S-130, els “aneguets” de Talgo, els parents pobres a Sants al costat dels AVE S-103 de Siemens i dels S-102 “ànec” de Talgo, amb destinació a la capital.


Ara faig les fotos també amb una Sony, però amb una Cyber-shot de 12,1 megapixels, amb vídeo incorporat i amb una memòria de 8Gb.

Ja fa temps que no em desplaço en tren a València per motius de feina. Aquells motlles ja fa uns anys que no produeixen res, a conseqüència de la crisi econòmica que ens envolta.

La línia Madrid-València d’alta velocitat amb ample UIC ja és a punt d’inauguració pel desembre, mentre aqui encara haurem d’esperar no se sap quant pel corredor mediterrani...
Hi han coses que no canvien.

1 comentari:

  1. m'agrda llegir-te de nou per ací, com sempre... amb una mica de nostàlgia i sentint-me pertanyer al pais equivocat. Independència ja!

    ResponElimina