Ahir en Josep va agafar el seu darrer tren, aquest cop no el vàrem poder acompanyar, no estava previst en la seva agenda de sortides.
Vaig tenir la sort de pujar amb ell al mateix tren, ja fa onze anys. Durant aquest temps hem gaudit junts del camí, he pogut compartir amb ell la nostra passió pel ferrocarril. Ara jo hem quedo sol i trist a l'estació, el seu bitllet és només d'anada.
Gràcies al seu esperit i tarannà, hem aconseguit moltes fites que semblaven impossibles: la construcció de les Núries, el circuit de Cal Gavatx, la construcció del Metro i la Hawaiana, la consolidació de la nostra petita entitat a la comarca en definitiva.
He sentit la complicitat entre vells tècnics, i admirat la seva professionalitat com a projectista. I també la seva qualitat humana.
El seu record serà sempre entre nosaltres, cada corba, cada cargol, cada travessa de Cal Gavatx ens acostarà a ell, i farà que encara que ja no hi sigui, el sentim molt a prop nostre.
Ell no hi creia en aquestes coses, però si és veritat que hi ha un cel, a ben segur que en Josep ja està negociant la construcció d’un circuit a les altures.
A la memòria d’en Josep Catalan i Gibert, tècnic ferroviari, sots-president de Via Oberta
Vaig tenir la sort de pujar amb ell al mateix tren, ja fa onze anys. Durant aquest temps hem gaudit junts del camí, he pogut compartir amb ell la nostra passió pel ferrocarril. Ara jo hem quedo sol i trist a l'estació, el seu bitllet és només d'anada.
Gràcies al seu esperit i tarannà, hem aconseguit moltes fites que semblaven impossibles: la construcció de les Núries, el circuit de Cal Gavatx, la construcció del Metro i la Hawaiana, la consolidació de la nostra petita entitat a la comarca en definitiva.
He sentit la complicitat entre vells tècnics, i admirat la seva professionalitat com a projectista. I també la seva qualitat humana.
El seu record serà sempre entre nosaltres, cada corba, cada cargol, cada travessa de Cal Gavatx ens acostarà a ell, i farà que encara que ja no hi sigui, el sentim molt a prop nostre.
Ell no hi creia en aquestes coses, però si és veritat que hi ha un cel, a ben segur que en Josep ja està negociant la construcció d’un circuit a les altures.
A la memòria d’en Josep Catalan i Gibert, tècnic ferroviari, sots-president de Via Oberta
Mercès Toni per les teves lletres. Tot i que vaig pujar unes estacions després de que tú hi pugéssis amb ell, he pogut gaudir d'aquest home que admira les màquines i a l'hora el cel, els seus núvols i els seus vents. A la foto que poses el veig cabalcant a la darrera de les seves peces fetes realitat... com tu dius, el veurem sempre a cada trosset de res que tingui a veure amb el tren, però sobretot a cal Gavatx, als llocs on hem anat amb ell... se n'ha anat a construïr a les altures, que maco ho poses... allà on ten tots els llàpissos i tots els Caties.
ResponEliminaUna abraçada Toni