divendres, 24 de juny de 2011

La meva primera maqueta

Darrera imatge de la meva primera maqueta al pis dels tiets a Barcelona.


Durant més de quaranta anys ha estat penjada de la paret a aquesta habitació. Des de els seus inicis, no recordo exactament l’any, cap als finals dels anys seixanta, quan el meu oncle Elias va iniciar la seva construcció, a partir d’una caixa d’iniciació de Lima.

L'estructura la va encarregar al fuster del barri, el sr. Marcelino, amb llistons i fullola, ben lleugera per facilitar les operacions de penjar i despenjar de la paret. Al damunt hi va enganxar el full de paper que hi duia la caixa d’iniciació, on sortien dibuixats els carrers, i les vies amb el balast simulat.

Hi va afegir una rampa feta amb suro i fusta, junt amb un pont metàl•lic de Marklin, hi va pintar un riuet, just al costat d’una zona d’acampada que va comprar a Palau, i que ell mateix va completar amb un altre tenda canadenca feta amb retalls de cartró. Va muntar el kit de l’estació de Lerino, típicament italiana, amb la seva retol.lació en la llengua de Dante, que no vaig ser capaç de traduir fins molts anys després. Hi va afegir casetes, figures, i fins i tot catenària Electotren de l’època.

A mida que anaven passant el anys, amb els regals de reis, sants i aniversaris, la decoració va guanyar vegetació, edificis. El tiet va fer amb suro el pati de l’església i la plaça. També va comprar una estació d’estil local, encara que la resta dels edificis, obligacions dels kits de comerç eren d’ambient germànic, alguns dels quals hi són enguany a la maqueta de Cal Gavatx. A l’any 1974 vàrem fer una modificació, vàrem canviar el fons amb tapis d’herba i de suro, afegirem una cotxera i jo mateix vaig instal•lar un semàfor, amb els seus talls de corrent a les vies.

Al llarg de tots aquests anys, hem jugat jo i desprès el meu germà, més tard el meu fill i el meu nebot. El tiet encara va poder jugar amb el meu fill abans del seu traspàs.

Sabia que aquest moment havia d’arribar tard o d’hora, vaig despenjar la maqueta per darrera vegada de la paret amb l’ajuda del meu fill, per transportar-la cap al cotxe i vaig recordar d’altres moments similars, al llarg de la meva infància, quan amb l’ajuda del tiet posàvem el tren al damunt de la taula, connectava el transformador i feia voltar els trens, mentre la meva imaginació em transportava a paisatges llunyans.

Gràcies tiet, allà on siguis, per haver-me fet estimar els trens.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada