Avui, quan arribava a l’estació de Sants per agafar el rodalies cap a
Granollers he sentit per primer cop per la megafonia l’anunci de la sortida de
l’Ave i Alvia destinació Figueres-Vilafant.
Primer dia que els passatgers han pogut agafar el nou servei, desprès de la
jornada inaugural amb els pallassos de torn, un d’aquells dies en el que tothom
vol sortir a les fotos.
Vull fer unes reflexions, desprès d’haver sentit ximpleries per totes
bandes i de tots el colors, des de la meva modesta visió d’apassionat del
ferrocarril.
Com a tècnic i aficionat, em complauen les fites que s’aconsegueixen amb les
noves tecnologies aplicades al ferrocarril, i sobretot a Catalunya, on hem
estat pioners en el desenvolupament d’aquest mitjà de transport.
Més que de la posta en marxa del servei del TAV (em nego a anomenar-lo amb
aquest nom que em recorda a la “gallina” que vaig haver de dur obligat a la
gorra durant un any), m’alegro de la fita de veure per fi interconnectada la
xarxa catalana en ample UIC amb Europa, un vell somni que es va iniciar al 1905,
quan es va transformar l’ample del Ferrocarril de Sarrià, al moment de l’electrificació
i la seva extensió cap al Vallès.
Malgrat que alguns inspirats mesetaris carreguin contra els gavatxos perquè
diuen que ells encara no han acabat la seva banda de línia d’alta velocitat (ni
falta que els hi fà, ells ja hi són en ample UIC des de sempre). I estic segur
que el primer tren a fer el trajecte directe fins a Barcelona serà francès, que
us hi aposteu?
Ara bé, per altra banda, penso en el cost enorme d’aquesta infraestructura,
i en el que es podia haver fet amb aquest diners en el ferrocarril
convencional. Països amb molta més cultura ferroviària com Alemanya, no han
apostat per aquesta disbauxa. Això si, tenen una xarxa eficient, amb vies
duplicades o quadruplicades, xarxa mallada i no radial, interconnexions amb els
aeroports, i per la que es belluguen milers de tones al dia en trens de
mercaderies, evitant la circulacions de camions per les autopistes.
Aquí es va instal·lar el tercer carril, més per justificar els peatges a
TPFerro de la interconnexió amb Perpinyà que per un convenciment, mentrestant
segueixen les manipulacions de contenidors a Portbou per intercanviar d’un
vagons als altres a causa de la diferència d’ample.
Un país amb més ample de mires ja faria molts anys que hagués convertit la
seva xarxa al ample internacional, sobre tot quan els primers interessats a
treure les nostres exportacions cap a Europa som nosaltres.
I no parlem de l’estat de la xarxa convencional, la que agafem la majoria
de persones cada dia, l’eterna espera del desdoblament de la línia de Vic, i
tants altres greuges comparatius.
És la diferència entre un lloc que va construir les seves primeres línies amb
un objectiu econòmic e industrial, per interconnectar les mines amb els llocs
fabrils i un altre que la va construir per dur al rei al seu palau.
En fi, m’alegro també pels meus companys de feina de Girona, gracies a la
mesura d’abaixar els preus poden venir en el mateix temps que trigo jo des de
Granollers, però com deia la cançó, No, companys no és això.
ben escrit serè i entenedor, tinc l'esperança de que en sortirem de tot això i de que les coses s'han i es faràn millor a partir d'aquesta sotregada econòmica del mon especulatiu. Visca el tren de sempre i amb 1435 mm d'ample per la xarxa convencional catalana i ibèrica
ResponElimina