Les vacances d’estiu amb la família ens han dut aquest any a Londres, i vaig
tenir l’oportunitat de visitar un dels museus més interessants des del meu punt
de vista com a enginyer i aficionat al ferrocarril: el Science Museum.
Van ser gairebé dues hores en les que vaig poder viatjar a través de la
història, les evolucions de la tecnologia, des de la revolució industrial fins
els nostres dies.
Unes exposicions impressionants, amb
una col.lecció de maquinaria preservada i preparada per ensenyar a les noves
generacions, amb un grau de descripció perfecte, que pot servir de suport als
educadors tant de primer nivell d’ensenyament com per a nivells superiors.
Em centraré en aquest escrit, només a la part dedicada al ferrocarril.
Estem al país bressol d’aquest mitjà de transport, i ens trobem en primer lloc
a la gran sala dedicada a les maquines de vapor, una reproducció amb ample de 5
polzades de la màquina de Richard Trevithick. Es tracta d’un model estàtic, amb
un accionament elèctric que permet veure en funcionament la seva distribució.
Al costat una pantalla tàctil interactiva, ens presenta les etapes de funcionament
i permet posar en marxa el model. Com sabreu, la màquina de Trevithick es pot considerar
com la primera locomotora de vapor sobre carrils. Aquest enginyer gal·lès, la
va construir al 1803 per la foneria de Penny-Darren, al Pais de Gal.les.
Trevithick va fer l’antecedent del nostre modelisme tripulat. Va fer una demostració
a Londres, a Euston Square al 1808, en un tortell circular on la gent podia
pujar per un txelí.
Dins la sala del fons de la planta baixa, dedicada als mitjans de
transport, podem trobar tres locomotores originals.
La més coneguda, la Rocket de Stephenson, es tracta del model original que
es va construir el 1829, encara que el seu estat no és com quan es va construir
pel concurs de Rainhill, a uns sis kilòmetres de Manchester, on es va imposar a
tres locomotores de vapor i una de cavalls. La locomotora va ser donada al museu
al 1862 pel seu propietari, quan es trobava a punt de desguàs. El tender ja
havia desaparegut i també hi falten moltes peces.
Encara que no es tracta de la locomotora més antiga, representa el disseny
més òptim d’aquella època i es va fer servir com a model per la construcció els
següents anys. Va introduir la caldera tubular i xemeneia, amb tracció forçada
per l’escapament del vapor i mecanisme de distribució del vapor als cilindres
per sistema d’excèntriques.
Trobem al seu costat la màquina preservada més antiga del món, la Puffing
Billy. Aquesta locomotora va ser construïda al 1813 per William Hedley pel
ferrocarril de les mines de carbó de Wylam. Aquesta locomotora va estar en
servei fins al 1862, any en que va ser donada al museu pel propietari de Wylam
Colliery.
Hedley va introduir novetats que van significar el desenvolupament de la
locomotora de vapor i la seva extensió a les mines del nord-est d’Anglaterra. George Stephenson, que vivia a
la zona va aprofitar els seus conceptes per desenvolupar les seves locomotores.
El seu disseny consta de dos cilindres verticals, un a cada costat de la
caldera, amb transmissió simple de biela i manivela als costats del bastidor,
i que transmet el moviment a les rodes mitjançant rodes dentades.
Al seu disseny original la disposició d’eixos era de 5 rodes per banda
(4+1) , inclòs el tender, posteriorment, un cop el disseny dels carrils va
permetre augmentar la carrega per eix, es va modificar a 4 rodes per banda,
(2+2) tal com es pot contemplar exposada.
La tercera locomotora que podem contemplar és la Colombine (nº 49 del Great
Junction Railway, GJR, posteriorment nº 1868 del LNWR, London New Western
Railway). Es tracta d’una locomotora 2-2-2 segons denominació anglesa (1-1-1
denominació francesa) , tipus Patentee de Stephenson, construïda al 1845. Es
tracta d’una evolució del tipus Planet (2-2-0) oferint més estabilitat i més
llargada de la caixa de foc.
Un altre locomotora coneguda d’aquest tipus és l’Adler
d’Alemanya, construïda també per Stpehenson and Company.
I com a guinda final del pastis, podem contemplar reproduccions a escala,
la majoria en ample de cinc polzades de locomotores de diverses èpoques.
Em va cridar l’atenció en especial la locomotora Alexandra, propietat del
cap de circulació d’una de les antigues companyies, que la va fer construir al
voltant del 1860, com veieu això del modelisme tripulat ja fa molts anys que es
va iniciar a Anglaterra. També és força interessant una reproducció seccionada,
amb el detall de la caldera i els cilindres, un model expressament demanat pel
museu.
Si mai teniu l’oportunitat us ho recomano. També podeu fer un cop d’ull a
la web del Museu, aquí us deixo l’enllaç a la part del ferrocarril:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada