París, 18h, estació de Saint Lazàre

Soc a Paris des de dimarts al vespre, la feina m’ha dut per fer un curset d’una nova aplicació informàtica. Després de dos dies tancat dins d’una sala de reunions, avui m’he decidit a fer un tomb i estirar una mica les cames.

Aprofitant que soc al rovell de l’ou, m’he dirigit cap a l’estació de Saint Lazàre, passo per davant dels Magatzems Lafayette, veig dins d’un dels seus aparadors surrealistes un tren americà en escala 0 amb vies estil Payá que s’endinsa a la boca d’un cap blanc amb cara d’espant...

Molt a prop de l’estació hi ha una botiga de trens miniatura, “Au Pullman”, especialista en tren elèctric des de 1945 segons diu la seva propaganda. Molt material francès, alguna coseta d’Electrotren i uns preus caríssims: la nostra Mikado digital a més de 500 euros !. El dependent molt amable, l’he demanat si tenien la BB del Midi de Roco, quina mala sort, desapareguda, ja fa dos anys que no es fabrica. Tot just han tret un altre versió modernitzada, sembla que aprofitant el llançament de la nostra 1000 a un preu de 159 euros. Em dona una tarja amb l’adreça i les dades d’internet per que on ne sait jamais.

Al voltant de les sis m’he passat per l’estació, un moviment de trens i de persones increïble. He comptat 27 vies. La majoria destinades als trens suburbans de la regió de l’Illa de França al voltant de Paris. També surten d’aquí els trens de llarg recorregut en direcció al Nord, cap a Rouen i Le Havre. Una estació vella, de l’estil de la de França de Barcelona, però amb un moviment molt superior a la de Sants, tot i que es tracta d’una terminal.

M’ha sobtat veure material nou barrejat amb altre bastant antic. Moltes composicions amb remolc pilotat, que permeten reinvertir el sentit de marxa sense necessitat de canviar la locomotora. Les sortides i arribades són un continu.

Coloracions blaves del Transilien (nom que rep la xarxa suburbana de la regió Ile de France, Illa de França) i de la xarxa de l’Alta Normandia, amb noves unitats del ter, també les antigues composicions metàl·liques amb el seu aspecte de persiana com els vells 2CV furgoneta.

El tren de llarg recorregut que ve de Le Havre, té un retard de 20 minuts, segons anuncien als panells indicadors, un incendi a una caixa elèctrica de senyals, els francesos tampoc es lliuren... No em puc esperar a l’arribada, haig d’anar a sopar amb els col·legues del curset.

Sense cap mena de dubte, disposem a casa nostra de material molt més modern que al país veí, però em faig la reflexió si no podríem aprofitar una mica més el que tenim, abans de mal vendre’l a altres països.

Ja fa gairebé vint anys que vinc a Paris, i veig els mateixos trens al RER (Réseaux Expres Regional), l’equivalent de les nostres rodalies. En el mateix període de temps nosaltres hem viscut dues generacions, fins arribar als Civia. Entre poc i massa. Esta bé disposar d’un material molt superior al francès, però amb la febrada de l’alta velocitat em sembla que s’està perdent una mica el nord.

Acabo aquestes línies a l’aeroport d’Orly, mentre espero la sortida del meu avió cap a Barcelona, avui es Onze de Setembre, que hi farem, desavantatges de treballar a una multinacional !