divendres, 16 d’octubre de 2009

Tarda de trens a Astúries


Els raigs del sol de la tarda il·luminen la ria, al fons les xemeneies de la factoria de Arcelor Mittal, antiga Ensidesa, deixen anar núvols de fum blanc que destaquen sobre el blau del cel, net amb el vent que bufa des de fa uns dies.

Als molls del port, sota les grues, vagons tremuja grisos amb carrega de carbó. Just al darrera, estesos per tota la campa, una pila de grans tubs d’acer, components de les torres de generadors eòlics de l’empresa Gamesa.

Soc al pas superior sobre les vies de la vella estació d’Avilés, al principat d’Astúries. Vell edifici, avui integrat amb la terminal d’autobusos, amb barreja d’estils arquitectònics antics i moderns. A l’altre costat les vies de FEVE, el tren de via mètrica de la cornisa cantàbrica, el més llarg d’Europa.

A les vies intermèdies, una composició de vagons Ealos, el seu color verd original gairebé imperceptible sota la negre capa de tosca i els grafitis. Varies plataformes amb telers esperen el seu torn d’anada cap a l’apartador industrial.



Una unitat de tren 3500 reformada de FEVE és a punt de sortir en direcció a Gijón. M’espero per captar la seva sortida, a les 17:59 segons anuncia el panell indicador. Sortida puntual, click del disparador i corro cap a les escales, sento arribar un rodalies per la via de Renfe. Una moderna unitat Civia que arriba d’Oviedo i finalitza el seu recorregut a Avilés.

Me’n torno cap al cotxe, però passo abans pel vestíbul de l’estació. Impagable el seu bar, decoració ferroviària al cent per cent, una foto immensa en blanc i negre del temps del vapor, envoltada per plaques de constructor i numeració de locomotores de vapor. A les vitrines, estris ferroviaris i una col·lecció de locomotores en escala N, el seu propietari sense cap mena de dubte un enamorat del ferrocarril.

Imagino com deuria ser l’ambient unes quantes dècades abans, amb l’industria siderúrgica a ple rendiment, el moviment de combois amunt i avall cap els apartadors industrials i portuaris, el cel ple de fum de l’industria i les locomotores de vapor.

Torno a la realitat i engego el cotxe, per anar cap a l’aeroport, on redacto aquestes línies i les comparteixo amb tots aquells que com jo, sou apassionats del ferrocarril.

1 comentari:

  1. Toni! bona nit
    sóc un afortunat de poder llegir, i en la meva llengua articles com el d'avui... a Asturies, dels trens, de la història, de la gent! dels trens. Salut

    Jordi

    ResponElimina