el 29 d'octubre, al voltant de les 17h, a l'estació de Guadalajara-Yebes, esperant l'arribada de l'AVE direcció a Barcelona.
Estació moderna, funcional, sense l'encant de les velles estacions, vestibul minimalista, sense bar ni quiosc, nomès una màquina de vending de begudes fredes, quatre bancs i l'escàner amb els torns d'accés, sota la vigilancia del personal de seguretat. Ni rastre de l'ambient ferroviari.
Paso el control abans de l'hora, aprofitant l'arribada del tren provinent de Barcelona, l'auxiliar, una sudamericana, em pregunta quin cotxe tinc al bitllet, no agafo aquest tren, nomès vull fer unes fotos, m'agraden els trens, li faig saber.
Arriba el tren, unes quinze persones baixen a Guadalajara. Tot un èxit. Faig un parell de fotos i passo a l'altre costat, a l'andana direcció Barcelona.
Al fons els pocs edificis de la ciutat Valdeluz, clar exponent de l'especulació del totxo, i els seus camps de golf buits.
Les promesses d'un metro de luxe per que els madrilenys que han canviat de residència puguin arribar al centre, a les seves oficines en uns pocs minuts, i la crua realitat: una ciutat fantasma amb una estació fantasma, a vint minuts en bus del centre de Guadalajara.
Inversió pública per l'aprofitament d'uns quants, ara tristement infrautilitzada, mentre a la resta de la xarxa ferroviaria del país es pateix deficit de material rodant i infraestructures.
Arriba el tren cap a Barcelona, l'auxiliar ens indica més o menys on serà la situació del nostre cotxe. Uns japonessos busquen al terra la numeració d'indicació del cotxe, pero noi, aixó no és el Japó...
vies fredes... luxe assiàtic....
ResponEliminaper un imperi que es belluga poc...
semb la que en aquests trens només hi va l'èlit de la societat.... èlit? societat!
visca l'estació de frança!
totes llurs vies en ample UIC!