Dissabte passat vaig començar els treballs de restauració a Via Oberta de la maqueta Baulenas, donació de la família d’aquest granollerí desaparegut ja fa anys, gran aficionat als trens en miniatura.
Una maqueta amb el sabor d’abans, amb la seva via metàl·lica, amb perfil de xapa simulant el balast. Els desviaments amb el fanalet típic alemany, amb radis molt tancats, mes propis del tren de joguina. Decoració germànica, amb algun petit detall del país, com l’edifici de l’estació, o el camió grua Pegaso Comet d’Eko, amb la propaganda del “Garaje Baulenas”.
Remeno les seves tripes elèctriques: tecnologia electromagnètica per tot arreu, feta al 1971, tal com indiquen les instruccions, per la desapareguda botiga Mabar de Barcelona.
Em venen a la memòria els records d’aquells anys, la maqueta del Pol a sobre del llit dels seus pares, la mateixa via, la mateixa catenària. En Pol, un dels privilegiats posseïdors de la marca alemanya, mentre els altres ens havíem de conformar amb Jyesa, Lima o Jouef...
1971, encara no coneixia ni la llei de Ohm, ni els rectificadors ni molt menys com funcionava un relé, a casa encara funcionàvem a 125 volts...
Fins al 1974, ja amb 14 anys i una mica més de coneixements, no vaig ser capaç de modificar la meva maqueta, obra del tiet, amb el primer semàfor amb tall de corrent a les vies. De vegades em pregunto si m’agraden els trens perquè sóc enginyer o és ben be a l’inrevés...
M’agrada el repte, anar descobrint el que van fer gairebé fa 40 anys, amb tecnologia avui dia obsoleta, i tornar a deixar-ho en funcionament, amb el màxim de respecte a l’original i que les noves generacions puguin admirar aquells trens elèctrics que ens van fer somiar als nens de la meva generació.
Una maqueta amb el sabor d’abans, amb la seva via metàl·lica, amb perfil de xapa simulant el balast. Els desviaments amb el fanalet típic alemany, amb radis molt tancats, mes propis del tren de joguina. Decoració germànica, amb algun petit detall del país, com l’edifici de l’estació, o el camió grua Pegaso Comet d’Eko, amb la propaganda del “Garaje Baulenas”.
Remeno les seves tripes elèctriques: tecnologia electromagnètica per tot arreu, feta al 1971, tal com indiquen les instruccions, per la desapareguda botiga Mabar de Barcelona.
Em venen a la memòria els records d’aquells anys, la maqueta del Pol a sobre del llit dels seus pares, la mateixa via, la mateixa catenària. En Pol, un dels privilegiats posseïdors de la marca alemanya, mentre els altres ens havíem de conformar amb Jyesa, Lima o Jouef...
1971, encara no coneixia ni la llei de Ohm, ni els rectificadors ni molt menys com funcionava un relé, a casa encara funcionàvem a 125 volts...
Fins al 1974, ja amb 14 anys i una mica més de coneixements, no vaig ser capaç de modificar la meva maqueta, obra del tiet, amb el primer semàfor amb tall de corrent a les vies. De vegades em pregunto si m’agraden els trens perquè sóc enginyer o és ben be a l’inrevés...
M’agrada el repte, anar descobrint el que van fer gairebé fa 40 anys, amb tecnologia avui dia obsoleta, i tornar a deixar-ho en funcionament, amb el màxim de respecte a l’original i que les noves generacions puguin admirar aquells trens elèctrics que ens van fer somiar als nens de la meva generació.
Que bonic Toni, escrius transportant al visitant, amb prosa engrescadora que destila estimació. Gràcies!
ResponElimina