dissabte, 3 de juliol de 2010

Granollers Centre, 08:30 del matí

Un anàlisi de sang matiner em va permetre ara fa uns quants dies agafar el tren cap a Barcelona a un horari diferent al meu habitual, al voltant de dos quarts de nou del matí, dues hores mes tard del normal.

El sol il·luminava les andanes, bastant enlaire a aquestes hores, ens acostàvem al solstici d’estiu i la temperatura començava a enfilar-se.

Vaig sentir el soroll diesel de la “Mabi” 311 arrossegant els vagons de contenidors mentre per la megafonia s’anunciava l’arribada del rodalies de Sant Caloni,, que va fer l’entrada per via desviada.

Als pocs minuts arribava l’únic tren de llarg recorregut que s’atura a Granollers, el Costa Brava en direcció a Portbou, amb una raquítica composició de tres cotxes amb una 252 al davant.

Pels altaveus s’anunciava el pas d’un tren sense parada i l’avís de no acostar-se a la vora de l’andana i de fer ús del pas soterrat. Una flamant 253 de mercaderies va entrar a tota velocitat amb un tren porta-cotxes direcció a la campa de La Llagosta.

EL temps d’enregistrar amb el mòbil aquestes circulacions, i ja sentia l’anunci del meu tren direcció cap a Barcelona, una unitat Civia que anava fins a Castelldefels. En menys de 5 minuts , 5 circulacions.

Vaig pujar al tren satisfet, sense recordar-me de la punxada, i amb la sensació de que, malgrat tot, el tren encara es viu i te corda per anys al segle XXI.

1 comentari:

  1. Hola Toni! Cinc minuts ben plens de tren si senyor! segueixo sient un admnirador del teu escriure. Felicitar-te també pel botlletí de la Soci

    Salut

    Jordi

    ResponElimina