Un circuit de prova a la prestatgeria (I)

Una mica fart de tenir les meves locomotores en escala H0 a l’armari, i conscient de que cada cop és mes difícil de que pugui disposar del suficient espai a casa per construir una maqueta, vaig tenir l’idea d’aprofitar un tros de paret al despatx per fer un petit circuit de proves permanent que em permeti de fer rodar les màquines, programar-les en el cas de que siguin digitals, i també fer l’assaig del sistema de control de trens per ordinador.

De fet, és una solució bastant adoptada als Estats Units, on els anomenen micro-layouts, podeu trobar una pila d’exemples a la web del Carl Arendt.( http://carendt.us/).

L’esquema de vies és molt elemental, una via morta a un costat, dues vies mortes a l’altre extrem amb tres desviaments només. Permet de fer maniobres amb locomotores, amb cinc zones possibles d’estacionament, suficient per fer combinacions amb el programa de control. Es pot decorar com un ramal de vies de taller, potser amb algun hangar, dipòsit de gas-oil,.. ja veurem més endavant.

L'oportunitat d’aprofitar una via Märklín C disponible em va donar peu a pensar a convertir-la per sistema de dos carrils i, a la vegada, que també sigui possible operar amb sistema de tres carrils original. Ja fa uns anys vaig fer un sistema de corrent continua per la catenària i altern per la via a casa d’un conegut, així que em vaig posar mans a l’obra i a estudiar les vies i desviaments de la” marka”  per trobar la solució.

En el cas de les vies és molt fàcil, només cal tallar un petit pont metàl·lic que fa continuïtat entre els dos carrils.

En el cas dels desviaments, cal una mica de feina, primer eliminar el triangle metàl·lic superior que hi ha al mig davant dels cors, després cal aïllar els carrils interiors del cor. Jo ho he fet amb un Dremel amb el disc de tall.

Finalment cal connexionar els carrils del mig amb l’altre, ja que al fer el tall per aïllar els dos carrils com a la via, falta continuïtat a la zona central. Cal una mica de cable, soldadura i paciència per soldar al costat dels carrils per la part de la via. Cal fer servir pasta decapant,  perquè l’estany costa d’agafar amb el material del carril. A la foto indico el conexionat a fer, no vaig fer la foto abans de muntar el desviament.

Després d’aquesta operació que per a alguns dels meus companys d’afició pot ser considerada com un sacrilegi (els marklinistes per fer malbé la via i els dos-carrilistes per fer servir una via amb punxes) vaig construir una base de fusta, de dimensions 200x16cm, amb dues parts de 100cm cadascuna que permet desmuntar-la i transportar-la amb facilitat en cas necessari.

Per fixar-la a la paret, uns suports en U fets a mida, són suficients i permeten penjar i despenjar l’estructura amb facilitat.

La via C te l’avantatge de disposar de balast de plàstic, i les bobines dels desviaments queden a sota, sense necessitat de fer forats a la fusta, i tot el connexionat és pot fer per sota de la via, jo he fet servir la soldadura a tot arreu, evitant els connectors que proposa el fabricant, són cars i a la llarga produeixen fals contactes.

He aprofitat l’interior de l’estructura per fixar el descodificador de desviaments i la placa de sensors d’ocupació, ja que faré servir el sistema de control per ordinador. He deixat suficient llargada de cable, que permet descollar la base de fusta de dins del calaix que forma l’estructura, de manera que és possible manipular en cas d’averia o per programar els descodificadors.

Faig servir una central Lenz LZV100, connectada amb l’ordinador, amb el programa TrainController RR&CO del Freiwald.

El descodificador de desviaments és un LS-150 de Lenz i la placa de sensors d’ocupació es una RS8-DC de PpP.

 

De moment ja he provat els desviaments i les senyals d’ocupació amb el comandament de la central digital amb èxit, i també he fet proves amb una Alstom CC6900 digitalitzada.

 

Proper pas: connexionat al PC i programació del TrainController.

Continuarà...