Ahir vaig tornar a la feina, desprès de dues setmanes i mitja de convalescència.
Vaig tornar a agafar el tren de rodalies cap a Barcelona, ja fa gairebé deu anys que soc el que els anglosaxons anomenen un commuter, persona que viu lluny de la gran ciutat i que es desplaça amb tren al matí i torna al vespre per anar a la feina.
Com ja fa uns quants mesos des de que van començar les obres del TAV del costat nord, mai saps quina unitat de tren arribarà, tant pot ser un dodotis, una vella 440 reformada o un Civia, ahir va tocar el Civia. Em vaig afanyar a agafar amb els companys habituals de trajecte la nostra business class particular, es a dir la zona de quatre seients, lluny dels lloros (persones que a tres quarts de set del matí, quan tothom aprofita per dormir o llegir el diari, tenen una xarrera incontenible).
Les obres del nou viaducte de Montmeló segueixen endavant i ja han començat a cobrir les pantalles del soterrament al costat de l'estació. Quina mania d'amagar els trens en aquest país!
Arribem a Mollet i el comboi s'omple na com de costum. Passem al costat de la via d'enllaç cap a Cerdanyola. Els pilars del nou viaducte han guanyat alçada durant aquests dies que no he vingut.
Segueixen les obres d'enderrocament als tallers de Sant Andreu Comtal. El nou traçat del AVE s'ho està menjant tot.
A Sagrera ja es poden veure els rebaixos del nivell més baix de la futura estació. Les maquines treballan ja aquestes hores del matí sense aturar-se.
Ja a la feina, en parlo amb un company de logística. Estem intentant reduir l'impacte del transport per tal de disminuir les nostres emissions de CO2. La setmana passada va assistir a una conferencia al SIL sobre el desenvolupament del transport ferroviari. Moltes declaracions d'intencions, però a l'hora de la veritat, res de res. La realitat és que ara per ara ens costa més car i és molt més lent el passar de transport per camió a transport per ferrocarril.
Continua lluny aquesta Europa, que diumenge passat es va demostrar, no te gaire interès ni per els nostres polítics ni per la gent en general...
Tot continua igual, desitjo que arribi de nou el cap de setmana per tornar amb el nostre món ferroviari particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada