No recordo quin va ser el meu primer tren en miniatura, em consta pel que em deien els pares que m'havien regalat un d'aquells models de corda, el que si recordo perfectament és el meu primer tren elèctric, un Jyesa, dels que anaven amb transformador, com el de la foto que he trobat a aquesta web:
Encara conservo la locomotora, una 030, amb varies rodes destrossades i els engranatges esmicolats, el motor encara funciona i si algun dia trobés peces de recanvi m'agradaria poder restaurar-la.
El tiet treballava a casa quan jo era petit, tenia el seu taller de confecció a una de les habitacions.
El seu taulell de treball es convertia a les hores lliures en improvisada infraestructura ferroviària, i tots dos jugàvem amb els pocs vagons i vies de que disposàvem.
Quan veia que el tiet agafava el dissabte a la tarda la seva bossa marró, jo ja sabia que m'esperaven unes hores de meravella al carrer Pelai de Barcelona, a la casa Palau.
Sempre tornàvem amb alguna cosa, un vagó, unes figuretes de plom, algun tram de via, o algun kit de plàstic de Faller...
A llavors no existia la planta actual, els trens es trobaven al fons de la planta baixa. Allí el tiet em va comprar una caixa d'iniciació de Lima, l'economia de llavors no donava per Marklín o Fleischman, només a l'abast de gent amb alt poder adquisitiu.
Ell em va construir la meva primera maqueta, que mica en mica anava decorant i que jo mateix anys després vaig anar ampliant.
El tiet era un autodidacta, i sempre em deia que no basta amb que t'ensenyin, cal que t'esforcis a aprendre. Moltes de les tècniques que ara faig servir a les meves maquetes li vaig veure fer a ell de petit.
Ara, amb la perspectiva dels anys, comprenc que a l'oncle també li agradaven els trens, i que comparti amb mi una afecció que li va ser impossible als anys de la seva infantessa, amb totes les penúries de la guerra.
Ep!
ResponEliminacom m'agrada llegir-te!
enhorabona per l'empenta i el contingut del blok, ja sóc un dels teus fans
salut
Jordi