La complicada orografia del país obliga a que la línia del ferrocarril es disputi el terreny amb la carretera, de vegades al costat dels fiords o a les estretes valls. Un cop sortim de Trondheim, ens dirigim cap a la regió dels fiords, travessant les Terres Troll, seguint la ruta E6 fins Oppdal i Dombas.
La via fèrria ens acompanya en molts trams del recorregut, només separant-se pels túnels i viaductes per evitar les pendents.
Paisatges encisadors, el temps s'ha aliat amb nosaltres i un sol esplèndid permet gaudir de la gamma cromàtica de verds, blaus amb el blanc de la neu i els núvols...Els enginyers van fer aquí una tasca que només aquells que coneixem les línies de muntanya sabem apreciar.
Al Nord vaig trobar un dels intents d’unió de la línia entre Fauske i Narvik. Durant la segona guerra mundial, els alemanys van provar de foradar varis túnels al costat del riu Kovelb. Ara podem contemplar l’obra inacabada convertida en un petit saló dins de l’àrea de descans d’un parador de la carretera.
Deixem la via fèrria a la alçada d' Otta i prenem la carretera 55, travessant el parc nacional de Jotunheimen per la carretera alpina més alta de Noruega.
Vistes fantàstiques, llacs glaçats, gent fent esquí de fons en ple mes de Juny...
Mica en mica les glaceres es van convertint en torrents d’aigua a mida que anem baixant. Cascades impressionants per tots els costats.
Aquesta nit arribem a la regió dels fiords, just a la punta d’una de les branques del Sognefjord, demà a la tarda hem de pujar al Tren de Flam...
continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada