Adéu vell pont, adéu

Tot just fa vint-i-cinc anys, em vaig traslladar de Barcelona, al poble de Montmeló, al iniciar la meva vida d’home casat.

Recordo les primeres nits al pis, després del viatge de noces i ja de retorn a la feina, un soroll al que no estava acostumat em despertava bastant sovint.

El meu pis es trobava a la carretera, al anomenat bloc d’en Carrasco, just paral·lel a la via fèrria, a l’altre costat del riu. No existien cap dels pisos del davant, ni les unifamiliars, ni el pavelló d’esports. La vista neta des de les finestres de la façana al carrer fins a la muntanyeta de les Tres Creus, el polígon de Montornès i la muntanya del Telègraf.

Amb aquestes circumstancies, amb la tranquil·litat de la nit, el pas dels combois de mercaderies que circulaven damunt el viaducte metàl·lic sobre el Congost, es sentia a dins de casa com si fos al costat mateix. Caldrien unes quantes nits fins que el meu cervell s'acostumes a aquests sons periòdics, i mica en mica es van anar convertint en una anècdota.

Ja fa deu anys que viatjo en Rodalies, i a diari passo dos cops pel viaducte causant dels meus insomnis.

L’arribada de l’alta velocitat a la nostra comarca ens fa canviar els paisatges coneguts, i ara li toca al tram de Montmeló. Des de fa dues setmanes, s’ha fet el desviament sobre un viaducte provisional, per tal de substituir l’antic metàl·lic i també donar pas a les dues noves vies d’ample internacional del traçat del AVE.

Ahir les excavadores es trobaven retirant el balast del pont, no em vaig poder resistir a fer una foto amb el mòbil, ben aviat formarà part dels records.

El vell pont només existirà al mòdul en escala H0 que va construir en Miquel Pujol i que ara pertany a l’Ajuntament de Montmeló. Esperem que algun dia es pugui veure exposat i les noves generacions puguin conèixer una mica de la història del ferrocarril al Vallès Oriental.