Sota la pluja a Wetzikon

No deixis per demà el que pots fer avui, diu la dita popular.

Ahir vaig arribar a Zürich, al voltant de les 12 del migdia, un dia de sol espectacular, amb temperatures per sobre dels 32 graus.

El meu desplaçament per la feina em duia vorejant el llac de Zürich, cap a la població de Uznach, just a l’altre punta del llac.

Per flexibilitat vaig llogar un cotxe per tal de no dependre dels altres, i per por de arribar massa tard si anava en tren, cosa possible però que m’obligava a fer transbordaments.

Pel camí vaig veure una estació una mica gran, amb vagons estacionats, però vaig pensar que avui tindria més temps, a la tornada, així que vaig seguir les indicacions del GPS per arribar fins al punt de destinació.

Al arribar, les persones que anava a visitar em van comentar que els hi havíem dut el bon temps de Barcelona, i que segur que demà –avui divendres- hi haurien pluges, per que s’acosta el cap de setmana. Amb la calda que queia jo vaig pensar que anaven una mica equivocats.

Aquest matí el soroll de les cabres enfilant cap al prat a pasturar m’ha despertat a l’habitació de l’hotel, i he anat de seguida a la finestra per veure el temps que feia... Estava plovent, amb un cel tapat, i les noticies de la “méteo” ho confirmaven per la resta del dia a la TV local.

Així doncs he arribat al voltant de les 9 del matí a l’estació de Wetzikon, sense paraigües i amb la camera del telèfon a punt per caçar algun tren.

Per sort, a aquesta estació s’aturen forces trens, hi han sis vies de pas i també moll de mercaderies.

En poc temps s’han aplegat 4 trens, tots del tipus cotxes de dos pisos, amb la diferència respecte als nostres, que són traccionats per una locomotora convencional, amb un cotxe-cabina al extrem, tal com es feia a l’inici aquí amb les 269.

M’ha cridat l’atenció el fet de veure una unitat doble, amb comandament múltiple, amb la locomotora de la segona unitat al mig de la composició.

També he pogut agafar un tractor d’obres Tm232, molt semblant a les nostres Heidis, amb ample de via UIC.

Un cop arribat a l’aeroport, he anat a veure l’estació, que es comunica directament a un nivell inferior amb la terminal. Es tracta d’una estació de pas amb 4 vies, que permet fer moltes combinacions, tant d’anada i tornada al centre de Zürich com enllaçar amb altres poblacions importants. A veure si prenen nota els nostres polítics.

He aprofitat també per agafar horaris i informació a l’oficina dels ferrocarrils federals suïssos al mateix aeroport. S’han de planificar les futures visites!